Deixa a les mans d’un nen o nena material com ara vies del tren de fusta amb diferents formes, talls de feltre que simulin carreteres amb traces diferents, rampes amb diferents variants on una boleta llisqui juganera… i simplement observa pacient al llarg del temps i segurament podràs veure…
Com et teu fill, filla, alumnes comencen a crear circuits on les peces s’allarguen sobre la superfície del terra com si la finalitat fos fer el circuit més llarg possible. (Apareixeran davant la teva mirada infinitat de línies obertes)
A posteriori, amb el temps i la maduració de les estructures cognitives, podràs observar el desig de tancar qualsevol circuit. Caldrà que l’infant projecti una traça on l’inici coincideixi amb els seu final. És el famós moment en que les peces dels jocs “pateixen” més, ja que moltes vegades, per manca de capacitat projectiva, es forcen les unions finals costi el que costi. (Apareixeran davant la teva mirada infinitat de línies tancades)
Finalment, amb el temps i la continua maduració de les estructures cognitives unides amb el desig incansable de apropar-se allò que els ofereix plaer com pot ser el joc, podràs observar com comencen a projectar circuits tancats que s’entrecreuen emprant ponts, interseccions, rodones, pilars… esdevenint la pròpia construcció l’objectiu principal del joc. (Apareixeran davant la teva mirada infinitat de interseccions, línies paral·leles, línies que es tallen de forma perpendicular…)
Intenta no frustrar-te quan el teu fill o alumnes no descriguin la construcció meravellosa que projecta la imatge que han imprès en contenidor del material ja que són capaços de fer-ne de molt més meravelloses si els deixem gaudir del procés.
 |
| Aquesta creació és de l’Álvaro un infant de 7 anys que gaudeix moltíssim creant mons amb les seves vies del tren. |
