El joc de buscar i trobar és quelcom molt engrescador per l’espècie humana… per a mi és un joc que no té edat però sense dubte als més petits els encantarà.
Hi ha moltes formes de donar vida aquesta activitat des del “calent, fred”, “joc de pistes amb missatges”… En aquesta entrada parlaré dels mapes, o millor dit en aquest cas, dels plànols.
Us animo a que feu plànols del vostre ambient, classe, casa, parc, pati, jardí (espais propers i viscuts pels nens i nenes) on identifiqueu i localitzeu els elements més rellevants de l’espai que estigueu representant (podeu anar afegint-hi detall poc a poc per evitar col·lapsar la representació d’objectes de bon començament). Anar-lo fent amb ella o ell també serà una bona manera de presentar el plànol.
Podeu jugar a “qui veu qui veu…(espais, elements)” per assegurar-vos que identifica els diferents espais i elements representats. Amb aquesta activitat prèvia podrem comprovar la capacitat de la nena o el nen envers una lectura geomètrica.
Són molt importants per aquesta activitat també els elements a amagar: follets de colors, caixetes amb objectes dins, peces d’una imatge, paraules per construir una frase, lletres per construir una paraula…
Amagarem els elements i els situarem amb un punt “vermell” sobre el plànol. Es pot fer un mapa per identificar la posició de cada objecte i així focalitzar més la cerca.
T’aconsello que un cop hagis dibuixat el teu plànol en facis fotocòpies o bé que els punts es puguin esborrar… perquè els infants són uns incansables buscadors de tresors, o dit d’un altra manera, lectors de geometria espacial.
Si deixeu fotocòpies al seu abast, junt amb els elements a amagar, ells i elles podran emprar-los en la seva activitat autònoma tot situant sobre el plànol les noves posicions dels objectes (aquest habilitat ens indica una maduresa superior).
Els infants que tenen plànols, mapes al seu abast, que veuen com els adults representen l’espai de tant en tant per indicar on han deixat el cotxe, representen on han deixat les olleres de sol perquè ens facin el favor de portar-nos-les, adults que dibuixen el circuit que cal seguir per anar a tal botiga, adults que utilitzen les seves representacions per jugar… utilitzaran amb molta més facilitat i espontaneïtat aquesta escriptura… Jo observo molt infants en el meu dia a dia que en la seva representació lliure sobre un paper blanc dibuixen incansables plànols i mapes secrets i feliç gaudeixo de com progressa la representació de l’espai en elles i ells.
